Quins impostos paga l’Església?

El règim fiscal de l’Església a Espanya deriva fonamentalment de l’anomenada Llei de mecenatge. Aquesta llei estableix un règim fiscal comú per a fundacions (incloses les dels partits polítics), associacions d’utilitat pública, ONGs d’ajuda al desenvolupament, federacions esportives i per a totes les confessions religioses que tenen acords amb l’Estat (Església catòlica, Comunitats evangèliques, Comunitats israelites i Comissió islàmica).

Les diòcesis i parròquies espanyoles declaren anualment el seu Impost sobre Societats tributant per tots els ingressos no exempts i complint amb els requisits d’informació previstos. En totes les seves compres paguen l’IVA sense cap dret a repercutir-lo, fet que suposa un pagament anual a Hisenda superior a 60 milions d’euros.

Hi ha l’exempció per IBI, però no és per a tots els béns, sinó únicament per als que estan previstos a la Llei de mecenatge, en règim d’equiparació amb la resta d’entitats incloses en la llei. En aquest àmbit municipal, l’Església paga les taxes municipals com la resta de contribuents (escombraries, guals, impost sobre els vehicles, etc.)

En l’àmbit de la Seguretat Social, l’Església ingressa anualment a l’Estat més de 14 milions d’euros en cotitzacions de seguretat social dels preveres, al que caldria unir les cotitzacions dels laics que treballen en diòcesis i parròquies de l’Església (més de 20 milions d’euros sense incloure els treballadors d’escoles, hospitals i altres activitats de l’Església, xifra que és molt superior).

Però la contribució de l’Església a les arques de l’Estat no queda aquí. La seva immensa tasca a favor de la societat té, entre altres conseqüències, una gran activitat econòmica generadora de recursos per a l’administració. Un recent estudi de KPMG xifrava en més de 22.600 milions d’euros l’aportació al PIB dels Béns d’interès cultural de l’Església, amb més de 160.000 llocs de treball directes. Això es tradueix en milers de milions d’euros d’impostos i cotitzacions socials recaptades per l’Administració.

En resum, l’Església té, fonamentalment, el mateix

règim fiscal que la resta de religions i del sector no lucratiu. Sense privilegis. Però, a més a més, la seva activitat està aportant molt a l’economia d’Espanya i, per descomptat, també al finançament de l’Administració Pública.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.