L’IBI i l’Església. Es beneficia l’Església catòlica d’un tracte diferenciat?

En els darrers temps acostuma a ser freqüent trobar-se a les pàgines d’algun diari, o escoltar en un dial radiofònic o en una cadena televisiva, articles i debats sobre els beneficis fiscals dels quals gaudeix l’Església, i més en concret sobre l’exempció de l’IBI. Així doncs, és important fer una breu explicació sobre la normativa que regula l’IBI i de quina manera s’aplica a l’Església. Sols així podrem valorar amb criteri aquesta qüestió que sovint s’utilitza d’una manera molt partidista.

L’IBI és un impostibi municipal que grava el valor dels béns immobles en règim de propietat, siguin rústics o urbans.

Els acords que es van signar l’any 1979 entre l’Estat i l’Església catòlica establien alguns immobles que estarien exempts d’aquest impost: en concret, els temples i dependències destinades a l’activitat pastoral parroquial i diocesana, residències de mossens i religiosos i seminaris. La resta de béns immobles haurien de pagar la contribució, actualment IBI. Cal destacar que aquesta exempció la va establir l’Estat per a totes les confessions religioses amb conveni de col·laboració (esglésies evangèliques, comunitat jueva i comissió islàmica). Per tant, no va existir un tracte de privilegi a favor de l’Església catòlica per damunt d’altres confessions.

L’any 2002, la Llei de mecenatge va canviar el règim fiscal de l’IBI de tot el sector «no lucratiu». La Llei va determinar quines eren les entitats del sector «no lucratiu», en concret: fundacions, associacions d’utilitat pública, ONG dedicades a desenvolupament, federacions esportives i confessions religioses, totes sense excepció amb els mateixos beneficis fiscals en matèria d’IBI. Ara s’ha de pagar l’IBI sempre que els béns estiguin lligats a activitats econòmiques no declarades exemptes, i l’Església en aquests casos també el paga.

Així doncs, l’Església com la resta d’entitats, paga l’IBI de tots aquells béns que no estan explícitament declarats com a exempts a la Llei, tanmateix, té el mateix règim fiscal en matèria d’IBI que la resta de confessions religioses amb acords amb l’Estat. Per últim, l’Església catòlica gaudeix, a dia d’avui, dels mateixos beneficis fiscals en matèria d’IBI que les fundacions (inclosos partits polítics i sindicats), les associacions d’utilitat pública, ONG i altres institucions (Creu Roja, ONCE, etc.). Podem concloure, doncs, que a dia d’avui no hi ha privilegis fiscals en matèria d’IBI a favor de l’Església.

Daniel Sobradillo Cardona, ecònom diocesà
Full Dominical, 15 de maig de 2016

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.