Església i acció social: un binomi inseparable

Ángel G. Belzunegui,
professor de sociologia de la URV i responsable de l’estudi L’Acció Social de l’Església (1)

L’any 2007 Càritas diocesana de Tarragona es va dirigir al grup de recerca de sociologia de la URV al qual pertanyo per tal d’encarregar-nos un estudi sobre l’acció social de l’Església a l’arxidiòcesi de Tarragona. Aquesta petició s’enquadrava dins dels actes de l’Any Jubilar amb motiu del 1750 aniversari del martiri de sant Fructuós i els diaques sant Auguri i sant Eulogi. Després de diverses reunions amb els representants de Càritas, vam veure la necessitat d’abordar tres objectius fonamentals: 1) Fer visible la contribució que fan les entitats de l’Església en matèria d’acció social, és a dir, donar a conèixer a la societat la tasca que es fa dia a dia per tal d’acompanyar les persones amb dificultats d’integració. 2) Contribuir a realitzar una radiografia o un estat de la qüestió de l’acció social de l’Església i assenyalar els punts forts i els febles d’aquesta acció, per poder afrontar amb més èxit els reptes de futur, i 3) Comptabilitzar econòmicament la feina social que fan les entitats de l’Església amb l’objectiu també de posar de manifest el valor afegit de la seva intervenció i l’impacte positiu que té sobre la correcció de les desigualtats i sobre l’assoliment de més quotes de cohesió social.

Doncs bé, durant uns mesos van ser entrevistades les comunitats religioses, els ordes religiosos, hem obtingut informació de la tasca de les Càritas parroquials, de la majoria dels centres socials que gestionen i/o dirigeixen entitats catòliques i hem enquestat una mostra del voluntariat de Càritas. A més, hem obtingut també informació d’altres entitats catòliques que desenvolupen tasques de sosteniment i acompanyament de les persones excloses. En total es van fer al voltant de 70 entrevistes a entitats, centres i persones vinculades a l’acció social de l’Església i es va obtenir informació directa de 100 voluntaris a través d’enquesta. El nostre propòsit va ser, des del començament, servir de vehicle perquè d’altres puguin conèixer i reconèixer la tasca silenciosa que fan moltes persones pel bé de la comunitat.

Conclusions de l’Estudi

Les principals conclusions de l’Estudi de l’acció social les podem resumir en les següents:

  1. Una acció social des del coneixement de la realitat i integrada en el cos social. L’acció social de les entitats de l’Església es caracteritza pel coneixement de les situacions de vulnerabilitat de les persones que hi demanen ajuda. La gran quantitat d’entitats que treballen per tot el territori (parròquies, Càritas, congregacions religioses, centres…) fan que l’ajuda sigui immediata i ajustada a les necessitats dels qui demanen. Fins i tot es pot dir que en algunes ocasions es tracta gairebé d’una ajuda «a la carta».
  2. La universalitat. Aquesta acció comprèn tothom, es basa en el principi de la no discriminació (per sexe, raça, ètnia, cultura o religió). Aquest tret apropa l’acció social de l’Església al principi d’universalisme de la dignitat de la persona i encaixa, com no pots ser d’altra manera, amb la doctrina social de l’Església. Aquesta universalitat fa de l’acció social un instrument potent que ajuda a la redistribució de recursos i a garantir unes quotes més altes de justícia social entre els més desfavorits.
  3. És quelcom més que beneficència. Sense deixar de reivindicar la Càritas com a base fundacional del compromís cristià, l’acció social s’ha anat fent cada vegada més complexa tant per l’heterogeneïtat de problemàtiques com per l’aprenentatge acumulat en la resolució dels estats de carència. L’acció social és avui una acció integral que treballa la persona i les seves capacitats i potencialitats: es treballa l’educació, els valors, la solidaritat, la implicació, etc.
  4. Podem parlar de xarxa social. L’entramat de les entitats que fan acció social a l’Església conformen una estructura reticular, una xarxa social i comunitària com poques altres entitats fan. La virtut d’aquesta forma organitzativa és que no sols connecta les mateixes entitats dependents de l’Església, sinó que crea vincles i sinèrgies amb moltes altres entitats. Aquest és un dels valors afegits més importants de l’acció social de l’Església.
  5. La tasca del voluntariat de les entitats catòliques contribueix a la cohesió social i afavoreix la integració. El territori es veu afavorit per l’acció social, pel fet que aquesta esmorteeix l’impacte de la precarietat i de la vulnerabilitat dels col·lectius i de les persones més durament afectades. L’acció social de l’Església està orientada als valors (en termes que ja utilitzava el sociòleg alemany Max Weber), i com a objectiu té la integració de la persona. L’acció social apareix, doncs, com una força integradora i cohesionadora del teixit social.
  6. L’impacte econòmic. Des d’un punt de vista més econòmic, l’acció social té una envergadura econòmica formidable, en el sentit que «allibera» els poders públics de realitzar una despesa enorme en acció social. L’acció social afronta els desequilibris produïts pel repartiment desigual de recursos, i recondueix l’acció a paràmetres més humans, on la persona és realment al centre.

Aquí presentem el càlcul econòmic de les hores realitzades pel voluntariat de les entitats catòliques, assignant valor econòmic a les hores sota tres hipòtesis: una hipòtesi alta, que considera un sou per hora d’una persona que realitza tasques qualificades d’atenció i assistència social; una hipòtesi mitjana, que presenta el sou per hora d’una persona que realitza tasques semiqualificades, i, per últim, una hipòtesi baixa, que contempla el sou per hora d’una persona que fa tasques que no es consideren qualificades. Així doncs, els càlculs obtinguts són els següents en els tres supòsits:

Les entitats de l’Església catòlica estan avui dia oferint serveis d’atenció a les persones més excloses del sistema social. Això té efectes importants en l’engranatge de la prestació social que donen les diferents institucions i entitats en el territori. El 90% dels exclosos severs, són avui dia atesos per entitats de l’Església catòlica.

L’estudi també va posar de relleu l’atomització de serveis, prestacions i entitats que s’ofereixen dins de l’Església. Són molts els grups religiosos amb carismes diferents i grups de seglars també amb idiosincràsies diferents. S’hauria de potenciar una Secretaria tècnica de pastoral social que pogués coordinar l’acció social que es fa a l’arxidiòcesi, al mateix temps que fos interlocutora davant de les Administracions locals i autonòmiques.

– – – – – – – – – – – – – – – – – –

(1) Ángel G. Belzunegui Eraso és un dels autors del llibre L’Acció social de l’Església. Estudi sobre l’acció social de l’Església en l’àmbit territorial de l’arxidiòcesi de Tarragona, juntament amb Carme Panadès Mundi i Ignasi Brunet Icard, publicat el maig de 2012.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.