«Si de cop i volta l’Església deixés de fer tota l’acció social que fa, la societat es col·lapsaria completament»

belzunegui

Dr. Àngel Belzunegui, director de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV:

«Si de cop i volta l’Església deixés de fer tota l’acció social que fa, la societat es col·lapsaria completament»

Recentment s’ha presentat la segona fase de l’estudi «L’acció social de les entitats d’Església i la seva aportació a la cohesió social de Catalunya», una recerca promoguda conjuntament per la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili i la Fundació Pere Tarrés. A Tarragona, la presentació, que va comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe i del Director General d’Afers Religiosos, entre d’altres.

El Dr. Àngel Belzunegui és el coordinador d’aquest estudi que ara publica una segona fase quantitativa aportant xifres a l’acció social d’Església.

—Ha estat difícil quantificar l’acció social de les entitats de l’Església?

La veritat és que sí, donada la gran diversitat d’entitats socials que hi ha, la dispersió en el territori i la microorganització d’aquesta estructura. Aquest estudi és el resultat d’una pregunta que fa molts anys ens fèiem perquè no existia cap dada al respecte. L’any 2007 es va fer un primer estudi a l’arxidiòcesi però ara l’hem pogut fer a nivell de Catalunya.

—Quines són les principals conclusions d’aquest estudi?

Són moltíssimes, però telegràficament podem destacar que el nombre de persones ateses directament a Catalunya —parlem sempre de l’any 2014— va ser de 426.976 persones. El 46% d’aquestes persones tenen entre 31 i 45 anys, una dada que no ens sorprèn perquè aquest és el perfil més comú de les persones pobres a Catalunya.

Si parlem de l’abast global d’aquesta acció social el resultat és més d’1.200.000 persones beneficiàries, per tant aquí es veu perfectament la magnitud. Això no vol dir que totes les persones siguin pobres o que tinguin les mateixes característiques de vulnerabilitat. L’any 2014 van ser ateses unes 47.000 llars amb un volum de recursos de 168 milions anuals, dels quals un 70% provenen de la iniciativa privada, individual, i la resta de convenis amb institucions.

—S’esperaven aquestes resultats?

Som perfectament conscients de la feina que fan les entitats d’Església però no pensàvem que arribés a tantes persones. És un volum molt important i la constatació és molt interessant perquè s’està fent una feina enormement eficaç i eficient, tenint en compte els recursos que capten. I la tasca que es fa és molt important, no sols és una ajuda puntual sinó integral, que inclou l’acompanyament. Una altra xifra força significativa és que 121.000 persones experimenten canvis en la seva vida arran de l’acció social de l’Església, refent la seva vida gràcies, per exemple, a trobar feina.

—De quantes persones voluntàries parlem?

De 18.850 persones voluntàries vinculades a les entitats socials d’Església. És una estructura, una xarxa, d’un camp d’acció social molt definit que arriba a les últimes persones on no arriba l’Administració pública. La continuïtat de l’acció social, però, també depèn d’un relleu intergeneracional.

—Quins són els reptes que ens planteja el futur?

Genera molts plantejaments, un de fonamental és l’inevitable treball en xarxa entre les Administracions públiques i les entitats, en aquest cas d’Església. La societat del benestar que volem construir per al futur ha de tenir aquestes dues potes de connivència i col·laboració.

Moltes vegades ho he dit. Si de cop i volta es deixés de fer tota la feina que fa l’Església, pel motiu que sigui, la societat es col·lapsaria completament. Perquè l’Estat i les administracions públiques no tindrien la capacitat d’assumir el volum de feina o les necessitats. Si haguéssim de fer una valoració econòmica a la feina que fa només el voluntariat estaríem parlant de 96 milions d’euros l’any en el que serien les jornades laborals, una dada actual que no es podria assumir.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.