Els àpats més solidaris

–Els menjadors socials de Reus, Montblanc i ‘Cafè i Caliu’ a Tarragona ofereixen diàriament àpats per a persones sense recursos

–A part dels aliments també se’ls ofereix acompanyament en la seva difícil situació

10.00 h. Hora punta a Cafè i Caliu a la Casa Sant Auguri de la plaça de les Peixateries Velles de Tarragona. Hi ha poc moviment pels carrers d’aquesta zona tot i ser dia feiner. Mentrestant, a dins la Casa, els voluntaris de Cafè i Caliu treballen sense descans, a la cuina i al menjador, per atendre les persones que han vingut a esmorzar. I en tot moment amb un somriure. «Diàriament són prop de noranta usuaris els que vénen a esmorzar totes els dies de la setmana fins les 11.30 h, quan es tanca el servei», explica el responsable d’aquest servei de Càritas Interparroquial de Tarragona, el Sr. José Ramon Bahillo. Segons Bahillo el perfil de persones és molt divers: immigrants, sense sostre, famílies afectades directament per la crisi que s’han quedat a l’atur… Darrere de cada persona hi ha un drama diferent. «A part dels voluntaris també hi ha una treballadora social de Càritas Interparroquial de Tarragona que avalua els casos personals i els ajuda en tot el que sigui possible. «Darrerament hem tingut dos casos que han aconseguit deixar les drogues. Malgrat que no acostumem a tenir bones notícies, aquesta n’és una», explica el responsable de Cafè i Caliu.

A banda de l’esmorzar també s’elabora un plat per dia (pasta, verdura…) que els usuaris poden menjar sempre i quan ho facin al menjador, no se’l poden endur. Diàriament també s’ofereixen vint dutxes i cada persona té dret a quatre mudes per any. Abans o després d’esmorzar també es pot passar per la sala de la televisió.

Transeuns_006«Et fan sentir com a casa»

L’Eva i la Beatriz són germanes i usuàries del Cafè i Caliu. Comparteixen taula amb el Matías, la parella de l’Eva. Tots tres són joves, viuen junts i cap d’ells no treballa. L’Eva està malalta i és mare de tres fills petits, i la Beatriz, d’un infant de tres anys. No reben cap ajuda i no saben com pagaran el lloguer del pis. «Estem molt agraïts per la tasca que fa Càritas i les parròquies. No ens coneixen de res però ens acullen, t’obren les portes i et fan sentir com a casa», explica l’Eva. La Beatriz explica que el seu dia a dia consisteix a cercar feina. «Jo abans treballava, portava una vida normal, i quan veia la gent que s’estava al carrer em dolia. Ara sóc jo la que em trobo en aquesta situació i lluito cada dia per no llençar la tovallola», diu la Beatriz. Tots tres són unànimes a destacar la tasca exemplar dels voluntaris que dia rere dia els acullen al matí. La seva companyia, el seu treball i acolliment els dóna força per continuar endavant.

«Molts d’ells necessiten sentir-se escoltats»

La Paquita Díaz, col·laboradora de la Càritas parroquial de Sant Pau de Tarragona, és una de les voluntàries de Cafè i Caliu des del inicis. Malgrat les obligacions familiars ella ve cada dijous. «És una experiència molt interessant. El pitjor que pot passar a una persona és sentir que no són res», explica. «Sempre s’ha dit que ajudant l’altre tu reps molt més, i és del tot cert. A mi m’omple molt.»

Una de les tasques que més agraden a la Paquita és escoltar i preguntar com estan. «Avui, per exemple, ha vingut un pakistanès i li he preguntat com estava perquè no l’havia vist de feia temps. M’ha dit que la seva mare havia mort i que no ha pogut anar al Pakistan. El fet que trobin una persona amb qui parlar i que els escolti és molt important per a ells.»

Cada dia, aproximadament, són nou els voluntaris que fan possible Cafè i Caliu. Tots ells tenen motivacions diferents i han arribat a aquest voluntariat per camins diversos però els uneix un mateix esperit: aportar esperança a unes vides marcades sovint per l’angoixa i el desànim.

L’Apunt

—Cafè i Caliu va començar el servei el mes febrer de l’any 2011. Des d’aleshores s’han atès 3.236 persones i s’han servit 101.400 esmorzars.

—Els aliments procedeixen del Banc d’Aliments, de la Comunitat Europea, de forns de pa i de diverses empreses que cada setmana fan aportacions voluntàries.

— — — —

«La situació ideal seria aquella en què no calgués l’existència dels menjadors socials»

Antonio Garcia Bautista,
director de Càritas Interparroquial de Reus

El primer menjador social a Reus es va obrir l’any 2009 al c/ Francesc Bartrina, i el segon l’any 2013 al barri de Sant Josep Obrer

El primer equipament va obrir portes a finals de l’any 2009 al carrer de Francesc Bartrina com a conseqüència de la voluntat que té Càritas d’acollir les persones que pateixen exclusió social.

Amb l’objectiu de dignificar aquells que són a l’últim esglaó social, i dins del procés d’acollida i acompanyament de Càritas, s’ofereixen àpats als ciutadans que per diverses situacions no poden cobrir les necessitats bàsiques.

Per tal d’adaptar-nos a la realitat canviant de la societat en què vivim, vam creure convenient obrir un segon menjador social l’octubre de 2013, però aquesta vegada a les instal·lacions de la Fundació Josep Pont i Gol, al barri Sant Josep Obrer. La decisió va ser encertada, perquè la utilització d’aquest segon servei ha anat en augment, tant en el nombre de menús servits a taula al menjador com en els entregats en carmanyoles per a ser consumits a casa. Avui hi assisteixen unes quinze persones presencialment i es reparteixen al voltant de trenta carmanyoles a diari.

MenjadorsSocials_035

Aquest estiu passat, juntament amb l’Ajuntament de Reus, hem atès vuitanta-vuit infants i les seves famílies dins del programa «Cap nen sense un plat a taula». Això ha permès atendre els nens que durant el curs escolar rebien l’ajut de la beca menjador a l’escola, i que a l’estiu perillava la seva correcta alimentació en tancar-se els col·legis per vacances.

L’atenció en els dos menjadors es fa al migdia de dilluns a divendres. Es serveix un dinar que consisteix en dos plats i postres, que pot ser consumit presencialment o endut en carmanyola. També es lliuren entrepans per sopar i el divendres una bossa d’aliments per al cap de setmana.

El 2013 es van servir prop de 15.000 àpats en total. Veient la dinàmica que portem de gener a setembre de 2014, podem dir que aquesta xifra segurament quedarà doblada enguany, i el 2014 superarem els 30.000 menús servits a taula o entregats en carmanyola.

Cal remarcar que tota aquesta feina és possible gràcies a la col·laboració de quaranta voluntaris, empreses, ciutadans i l’Ajuntament de Reus.

Però més enllà de les dades, a Càritas ens fixem que a més d’aliments també proporcionem a les famílies ateses un suport en la seva difícil situació a través d’un tracte directe i personalitzat. L’acollida i l’acompanyament dels més necessitats és el motor que ens permet continuar la nostra tasca, conscients que la situació ideal seria aquella en què no calgués l’existència dels menjadors socials.

——————————————————————————-

Menjador social de Montblanc

«El més important de la nostra tasca com a Església recau a intentar retornar la dignitat a persones invisibles en la societat»

Judit Miguel, cuinera,
i Mar Fernández, tècnica social

MenjadorsSocials_001

—Quan es va posar en funcionament el menjador?

El menjador social es va posar en funcionament l’any 1998 i s’inclou dintre del centre d’atenció diürna, on també s’ofereixen altres recursos: servei d’acollida i informació, esmorzar, dutxa, bugaderia i rober, guarda-roba (màxim tres mesos), suport emocional per intentar pal·liar la soledat i el desarrelament que pateixen les persones que arriben al menjador.

A partir del gener de l’any 2013, conjuntament amb serveis socials del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, es va iniciar un nou programa, anomenat «Carmanyola».

—A quantes persones dóna servei diàriament?

Aquest mes de setembre passat s’han preparat uns 45 menús diaris. Aproximadament se serveixen entre 4 o 6 àpats directament al menjador i 40 àpats per emportar al propi domicili. Durant el primer semestre d’aquest any, s’han servit 430 menús i s’han preparat 5.641 àpats dintre del Programa Carmanyola. Voldríem destacar que el 29% de les persones que són beneficiaries del Programa Carmanyola tenen entre 1 i 14anys.

—Quines situacions hi ha darrere les persones que demanen aquest servei?

Cada família o persona sola presenta una situació diferenciada i cal atansar-se amb cura i respecte a cada cas. La causa primera és la situació d’atur, majoritàriament, dels dos membres que componen la unitat familiar. Concretament, si observem les dades de l’any 2013, ens informen que un 84% dels participants es troben a l’atur, un 8% són persones pensionistes o jubilades i el 8% restant obtenen ingressos del treball marginal. Aquestes famílies o persones soles no tenen, o és insuficient, un suport familiar per a sostenir de forma prolongada una situació de manca d’ingressos econòmics. La procedència geogràfica d’aquestes persones és, aproximadament, en un 85% espanyola.

—Quins reptes de futur hi veu?

Les persones que necessiten el recurs del menjador viuen situacions de pobresa severa i amb un alt risc d’exclusió social. El nostre servei cobreix aspectes bàsics de supervivència: alimentació, higiene personal i suport emocional. Sovint, només s’aconsegueix fer una tasca de contenció. Personalment, crec que el principal repte de futur radica en el canvi del concepte d’ajuda, la reflexió i anàlisi de l’impacte real de la nostra acció en aquelles persones que s’intenta incidir i en la pròpia societat. La coresponsabilitat en el servei que ofereix Càritas és fonamental per a trencar la tendència d’entendre l’ajuda com un dret sense cap responsabilitat per part del beneficiari i també, sovint, per part dels agents de Càritas. La implicació dels mateixos participants en l’organització i funcionament del servei hauria de començar a ser prioritari en la nostra tasca de servei, entre d’altres.

—Quina valoració fan de la tasca de l’Església a nivell social?

Concretament, a la nostra comarca, no existeix cap altra entitat social que realitzi aquest servei d’atenció a les necessitats bàsiques per a les persones amb risc d’exclusió social. Personalment, el més important de la nostra tasca com a Església recau a intentar retornar la dignitat i el respecte a totes aquelles persones que s’atansen a Càritas, persones invisibles a la societat, que no són escoltades ni valorades. L’acolliment de forma oberta, sense condicionants ni exigències a aquestes persones, acompanyar-les en algun moment del seu procés vital, estar presents, sovint només amb un gest o una paraula. Aquests petits actes tenen un valor incalculable, un autèntic valor transformador.

El camí és llarg, i hi ha molts aspectes a millorar i potenciar: alguns de caire extern com incidir més en la denúncia de situacions de pobresa insostenibles, difondre més la nostra tasca, i altres d’àmbit intern, com aprendre a trencar amb els nostres prejudicis que no ens deixen acceptar i acollir l’altre com un germà, l’autoreflexió de la nostra acció, renovar l’esperit cristià en la nostra quotidianitat. El canvi cap a una societat més justa sempre comença en un mateix.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.